uf3. tipografia

TIPOGRAFIA

existeixen tantes classificacions de families de tipus com manuals de tipografia. Pero la primera classificació sistemàticava ser la de Thibeaudeau ,que va dividir les families de tipus en :

Abtuc (pal sec) Romà antic , Romà modern , Egipci...després es van afegir els caracters no llatins i les no classificables... fantasia

Per arribar a aques coneixement es fa necessaria una mínima classificació, aquesta que presentem és la que va fer Maximilien vox, i després va ser adaptada per l'Associació Tipogràfoca Internacional

Humanes: primeres romanas utilitzades a la imprenta de tipus mòbils
Geraldes: Les tipografies romanes del renaixement i posteior (geramon i Aldus)
Reals: Romanes de transició
Didones : romanes modernas ( dibot i bodoni)
Incises : estan basats en les lllegtres gravades en pedra
Mecanes o Egipcies: Tenen remats rectangular o quasi mai hi ha contrast entre les astes
Lineals : pal sec ( de formes geometrica, concepte humanistics)
Escriptura: totes que imiten l'esriptura manual
manuals(fantasia) : son amb plantejaments lliures i que no es poden classificar amb els anterios
Gótica: Aquest grup es va afegir per l'A TYP I
No llatins : Aquest grup es va afegir per l'A TYP I


Classificacions tipogràfiques

Maximilian Vox va classificar per primera vegada tots els tipus de la seva Пpoca; el seu treball va posar
les bases per al desenvolupament d’altres classificacions com la d’Aldo Novarese o la d’ATypl

François Thibaudeau (França, 1921)Aquesta classificació es basa en:
• el contrast de les astes i, sobretot, en la forma de les terminals.
1-Romain ElzОvir’ (Romana antiga) CaracterТstiques bИsiques:
• prenen les caracterТstiques de les romanes de Jenson o Garamond, comenНant pels seus remats triangulars.
• tenen traНos modulats amb lleuger contrast i serifs triangulars.
Alguns exemples sЧn: Jenson, Garamond i Baskerville.

2-Romain Didot’ (Romana moderna)CaracterТstiques bàsiques:
• comparades amb el grup anterior, aquestesón més rígides i geomètriques en traç
• gran sobrietat dels seus remats
• traços amb fort contrast clarobscur
• serifes filiformes.

Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.

3-Egyptienne (Egípcies)
Característiques básiques:
• pesats patins quadrangulars
• poca modulació en els seus traços
• serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual gruix o major al dels traНos.

Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell.

4-Antique (Pal sec) CaracterТstiques bsiques:
• manquen de remats o patins i per aixó tenen major relació amb les capitals gregues que amb les romanes.
• presenten traНos de gruix uniforme
• les serifes no existeixen.

Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger,


Aldo Novarese (Torino, 1957)
Aquesta classificació és una modificació de la realitzada per Maximilian Vox. Suggereix termes equivalents en anglès, francès i alemany.

1. Lapidari // Lapidary б Lapidaires

CaracterТstiques básiques:
-són tipus que mostren l’efecte del cisell sobre la pedra
- principalment són tipus basats en les inscripcions de les capitals romanes, però incloent també les llatines.

Alguns exemples són: Hadriano, Open Roman i PerpПtua.

2. Medioevali // Medieval б MОdiОvaux CaracterТstiques bàsiques:
• totes les formes de les lletres gШtiques s’inclouen en aquesta categoria.

Alguns exemples són: Alte Schawabacher.



3. Veneziani // Venetian б VОnetiensAquest grup Оs l’equivalent a les Humanes i Garaldes de la Classificació de Vox.

a) Humanes

CaracterТstiques bàsiques:
• van aparПixer a Venècia entre 1460 i 1470
• són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits humanistes del segle XV.

Alguns exemples són: Berkeley Old Style, Centaur, Cloister, Erasmus, Golden Type i Jenson.

b) Garaldes
CaracterТstiques bàsiques:
• són tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio
• són modificacions dels primers tipus italians
• es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i flexibles.

Alguns exemples són: Bembo, Sabon, Garamond i Palatino


4. Transizionali // Transitional б Transitionnels
• corresponen al grup de les Reals de Vox, el primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador francПs Philippe Grandjean en 1694, a FranНa, per a la Impremta Real.
• posseХxen característiques tant de l’estil antic com de l’estil modern.

Alguns exemples són: Baskerville, Century Schoolbook, Cheltenham, Cochin, Corona, Melior i MОridien



5. Bodoniani // Bodonian .  Bodoniens
• equivalen al grup Didones de Vox
• van aparПixer a mitjan segle XVIII
• van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni
• són fàcilment reconeguts per:
– la seva verticalitat
– el seu fort contrast
– els seus patins perfectament horitzontals.

Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot,


6. Scritti // Handwriting · Гcritures
• corresponen al grup de Scriptes de Vox
• imiten l’escriptura manual produïda amb plometa, pinzell oburí
• són d’inspiració caligràfica.

Alguns exemples són: Balzac, Cursiva Ashley, Cursiva Bernhard, Cursiva Reiner, Cursiva Trafton, Mistral i Rondo.

7. Ornati // Ornamented · OrnОes
• Tots els tipus ornamentats s’inclouen en aquesta categoria.

Alguns exemples són: Thunderbird BT.

8. Egiziani // Egyptian б Гgyptiennes

• representen al grup de Mecanes de Vox
• van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com tipus de retolació
• especialment pensats per a treballs de publicitat.

Alguns exemples són: Beton, Serifa, Clarendon

9. Lineari // Linear б LinОaires

9.1 Grotesque

• d’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació publicitat

*Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk

9.2 Neo-grotesque

• moderns carИcters sense serifa.

*Alguns exemples són: Frutiger, Helvetica i Bell Gothic.

9.3 GeomПtriques

• sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa

• tipus monolineals

*Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.

9.4 Humanistes

• basades en la proporciЧ de la rodona versal, en els caràcters humanístics i en garaldes de caixa baixa.

*Alguns exemples són: Pascal, Quay Sans, Syntax i Stone

10. Fantasie // Fancy б Fantaisies

• els exemples els comencem a trobar al segle XIX (el moviment Art Nouveau, especialment).

Alguns exemples són: Desdemona.

TIPOMETRIA

TIPOMETRIA

Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràctars d'impremta  i diferents aspectes . Parts de la tipografia, que estudia la mesura de la composició basada en el cicer del punt

Evolució

Martin-Dominique Fertel al va ser el primer tipògraf que va desenvolupar un sistema de composició tipomètrica.
-Sistema fournier : sistema de Didot (ropa continental) , Sistema pica ( Àmbit Anglosoxó)
Pierre-Simon Fournier publica una taula de porpocions per a la fundació, sistema de fournier és un sistema duodecial i va perdurar fins a mitjans del S.XX

François-Ambroise Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier assimilant-lo a l’anomenada mesura del peu de rei.

Sistema duodecimal de Fournier

Per establir la mesura dels cossos es basà en la nomparela, unitat que dividí en sis parts, cadascuna de les quals anomenà punts.

Cícer

El nom d’aquesta supraunitat duodecimal constitueix un homenatge a l’obra de Ciceró Epistolae ad familiares.

Sistema duodecimal de Didot

Punt de partida

El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm).
Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).
Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).

Proposta de Didot

Cada punt Didot correspondrà a dos punts  del peu de rei, es a dir, 0,376 mm. El cícer seguirà essent 12 punts Didots (4,512 mm)

Evolució històrica

Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S’anomenarà pica. Així doncs les mesures tipomètriques angleses i continentals seràn diferents des d’ençà. 1790

El sistema fallit de Napoleó

Demana a Firmin Didot un nou sistema tipomètric basat en el sistema mètric:
• 2,5 punts = 1 mm
• 10 punts = 4 mm
La derrota de Napoleó truncà el projecte.

DIDOT (europeu continental)
• punt Didot (0,376 mm)
• cícero = 12 punts Didot (4,512 mm)
PICA
(anglosaxó)
• punt de Pica (0,352 mm) 1/72,27 d’una polzada
• Pica = 12 punts de Pica (4,233 mm)

CICER

• Milímetres x 2,660 = punts
• Milímetres x 0,222 = cícers
• Punts x 0,376 = milímetres
• Cícers x 4,512 = milímetres
PICA
• Milímetres x 2,834 = punts
• Milímetres x 0,236 = piques
• Punts x 0,352 = milímetres
• Cícers x 4,224 = milímetres

Punt
(mesura d’elements inferiors)
• cos
• interlinea
• interlineat
• filet
Cícer (12 punts) (mesura d’elements superiors)
• longitud de línea (anomenada “mesura”)
• alçada de columna tipogràfica
• dimensions de les il°Elustracions

Tipòmetre
Regla graduada, per una banda en cícers i per l’altra en centímetres, que permet la mesura de qualsevol
element tipogràfic. 

Maximilian Vox (França, 1954)

a) Caràcters històrics o tradicionals

1. Humanes

2. Garaldes

3. Reals

Característiques bàsiques:

• forma triangular dels seus remats o patins, feble contrast en la modulació dels seus traços

1. Humanes // HumanТstiques · Venecianes

Sorgeixen a Venècia entre 1460 i 1470.Són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits humanistes del segle XV.

• contrast feble i gradual entre els traços gruixuts i fins ,el traç transversal de la ‘i’ de caixa baixa és oblic, les lletres de caixa baixa tenen ascendents oblics i traços terminals ,les lletres de caixa alta tenen la mateixa altura que les ascendents, els traНos terminals són gruixuts i inclinats

*Alguns exemples són: Jenson, Berkeley, Old Style

2. Garaldes // Garald б Old face · Antics

Antics tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio. Són modificacions dels primers tipus italians.

• proporcions mОs fines i flexibles.la seva modulació és obliqua ,hi ha contrast mig entre els traços gruixuts i els fins ,tenen traНos terminals en els peus de les lletres de caixa baixa, la ‘i’ minúscula te una asta transversal horitzontal

*Alguns exemples són: Bembo, Caslon, Dante, Ehrhardt, Garaldus, Garamond,

3. Reals // RОales б De transició

El primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador francès Philippe Grandjean en 1694 a FranНa per a la Impremta Real.

• la seva modulació és vertical o gairebО vertical ,el contrast entre traНos gruixuts i fins oscilбla de mitjá alt, els traНos terminals ascendents de les lletres de caixa baixa són lleugerament oblics (de vegades horitzontals)

*Alguns exemples són: Cheltenham, Baskerville, Caledònia, Century Schoolbook

b) Carècters moderns
1. Didones
2. Mecàniques
3. Lineals

• nascuts amb la Revolució Industrial cap a finals del segle XIX, característica principal: la senzillesa dels seus traços.

1. Didones // Didones · Moderns

Van aparèixer a mitjan segle XVIII.
Van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni.

• modulació vertical, contrast abrupte entre traНos gruixuts i fins, els traНos terminals del peu i ascendents de caixa baixa són horitzontals, els traНos terminals horitzontals són prims i usualment quadrats

*alguns exemples són : Bodoni, Century

2. Mecàniques // Slab seriffed · Egyptians

Van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com tipus de retolació, especialment pensats per a treballs de publicitat.

• l’espaiat Оs ample els traços terminals sЧn generalment del mateix gruix que les astes

alguns exemples són: Clarendon, Egyptian

3. Lineals

3.1 Grotesque

D’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació i publicitat.

• algun contrast en el gruix dels traços ,lleugera quadratura en les corbes,  la ‘R’ de caixa alta té usualment una branca corbada

exemples : Akzidenz Grotesk i Monotype

3.2 Neo-Grotesque

Moderns caràcters sense serifes

·els contrastos de gruis de traç estan menys marcats, l'embocadura de certes lletres com la 'C' sol ser més oberta

exemple: Frutiger i Helvetica

3.3 GeomПtriques

Sorgeixen a partir de 1920 com a conseqü.ncia de les propostes estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa.

·Tipus monalineals 

exemples: Erbar, Eurostyle

3.4 Humanistes 

• basats en la proporciЧ de la rodona versal, els caràcters humanТstics i garaldes de caixa baixa, i en les proporcions de les majúscules inscripcionals romanes i el disseny de caixa baixa de les romanes del segle XV-XVI

Exemples : Gillsans, Optima