divendres, 21 de febrer del 2014

El papel: 2.000 años de historia

Introducció
En este soportes papeleros aprenderás a conocer los distintos soportes obtenidos a partir de la fibras papeleras y conocer sus sistemas de fabricacion


Objetivos1: Conocer los distintos componentes del papel.
2: Conocer los distintos tipos de pastas papeleras.
3: Saber las distintas partes que componen la máquina de papel.
4: Conocer los distintos soportes papeleros.
5: Identificar los distintos acabados de los papeles.

Historia : invento del papel
 - Es un invento chino del siglo II a.C.Ya en el siglo III, Ts´ai Lun añade una sustancia que unía esas fibras de seda para poderlo utilizar en escritura.- Más tarde se utilizaron fibras procedentes de algunos árboles chinos.







El papire y el pergamino


Los egipcios fueron los primeros en usar el papiro. (3000 a.C. 






El papel , protagonista de nuestra historia 

Después de la expesión oral , la escrita es el principal instrumento de comunicació entre hombres.Cuando quisieron entenderse por medio de la  imagenes y la escritura, tuvo que recorres un dificil camino , hasta llegar al descubrimiento de un soporte de facil obtener y almacenimiento barato, duro e idóneo para poder plasmar sus inquietudes : papel
El papel proporcionóal hombre un soporte fiel donde habitara la memoria escrita en su recorrido a través de la historia, y gracias a su consistencia y durabilidad, los textos de nuestros antepasados siguen siendo, la actualidad, un testigo fiel de su tiempo.La divulgación  y de los conocimientos, al que ha llegado la humanidad, no hubiera sido posible sin la invención del apel y la imprenta




La Búsqueda de un soporte para el mensaje escrito
fues perfeccionándose desde el símblo o jeriglífico hasta los signos que representan los sonido (el albafeto).La difcultad de este lenguaje radicaba en el soporte del mismo, que en principio fue la piedra miles de años hasta que encontró materiales mas apropiados para sus inscripciones como el papiro y el pergamino y finalmnte el papel
El pergamino es una piel de animal , sin pelo y limpia, macerada en cal y satinada .en Egipto se usaba a mediados del segundo milenia ante de J.C. El nombre viene de pergamon la ciudad de Asia Menor
El 'papyrus' la obtenían los egipcios de la médula del tallo del papiro que crece espontáneamente en las orrilas del río Nilo




La historia de papel comienza en China
chia ofrció a la humanidad un material de bajo costo y alta permanencia  , que despues fue sustituyendo al papiro y al pergamino.La innovación de Ts'ai Lun fue la desintegración de las fibras vegetales y trapos con un mazo .Esta formada a mano china por un marco de madera en el que se sujetaba un teji8d fino de bambú, unido con hilos de seda


La ruta de papel  de Oriente a Occidente : los árabes
Los árabes tienen el mérito indiscutible de haber extendido la fabricació del papel en su impero hasa españa.La cultura de escribir, la instruccióm pública , la erudició y la literatura en un tiempo en que occidente tenía que valerse del pergamino como único material para la escritura.Los grandes avances por los árabes, en la técnica de la fabricación del papel fueron: la utilitzación de la energia hidráulica, el blqueo de las fibras, el encolado con goma arábiga y perfeccionamiento de la foroma papeleara






España adelantada del papel en el mundo occidental
En el siglo X se vive una época de esplendor. Alhaquen II llegó a tener 400.000 volúmenes. So Bagdad, Damasco, El Cairo , grandes centros culturales, poseían molinos papeleros.En el monasterio benedictino de Santo Domingo de Silos se encuenta el Misal Mozárabe , con el papel ocidental mas antiguo que se conose ,debió ser fabricado antes del año 1036. Játiva es la primra población de Ocidente de la que sabemos, documentamente, que tuvo industria papelera
El papel se extiende por europa 
llega al resto de Europa por españa y por los movimientos migratorios de los cruzados que lo trajeron directamente desde oriente.Los primeros molinos europeos  los encontramos en la cuenca del meditterráneo. Italia fue una importantísima potncia papelera.Por su parte , el primer molino francés esta fechado en la segunda mitad del siglo XIII. Esperar hasta fines del Sigo XIV para encontrar molinos papeleros en Centro-Europa mas tarde la invención de la imprenta, gozan de una enorme expasión. Aunque sabemos que existieron molinos de papel en inglaterra y holanda desde fines del SXV y XVI

La filigranas como marca de fábrica
Es un hilo de plata o latón, con una silueta determinada , la forma papelera y cuya huella puede verse observando la hoja al trasluz.La primera filigrana conocida data de 1282 y procede de Fabriano (italia) .En España las  encontramos desde los primeros años del S.XIV y con anterioridad ,en papeles hispano árabes .Desde el S.XVI se extiende el uso de introducir en la filigranas, como ciencia auxiliar para la data del papel, comenzó a fines del S.XVIII y acutalmente hay una abundante bibligrafia



Gran demanada del papel: la imprenta

Johann Gutenberg, de maguncia inventa el arte tipográfico, com el que se puede componer textos de cualquier extensión .La imprenta fio una verdadera medida delvalor y utilidad del papel ya que reunía , ademas de sus cualidaddes graficas , el ser abundante,barato ,duradero y tranportable alas enormes cantidades que requerían los impresores. Hasta estos momentos el papel era de  uso restringido, alternando con la pergamino. Además, el descubirmiento de nuevas tierras y vías marítimas amplió los horizontes, aumentándose las relaciones comerciales

Materias primas papeleras
Debido al consumo del papel. la obtención de materias primas, que era explusivamente de trapos viejos, Muchos soberanos decretaron prohibiciones de exportación para proteger su industria. 
Por ello, ya desde el siglo XVII, se trabajó en la obtención de nuevas fibras papeleras. El naturista francés Réamur entregó, en 1719, un informe a la Real Academia de Ciencias de París sobre la forma en que las avispas elaboran sus nidos con un papel obtenido con fibras vegetales e impermeable al agua. El alemán Jacobo Chistian Shaeffer, entre 1765 y 1771,
En España también se hacen estudios para buscar materiales alternativos al trapo. El padre Sarmiento (1695-1772) aboga por la utilización del ágabe o pita, usado por los indígenas mejicanos "...las pencas de la pita son incorruptibles, digo que también con ellas se podrá fabricar papel incorruptible". En la segunda mitad del siglo XVIII se fomentó en América las plantaciones de lino y cáñamo para el suministro de materia prima a los molinos peninsulares. 

El papel como vehículo cultural en América
Ante el reto cultural del Renacimiento y la invención de la imprenta, los papeleros españoles se ven impotentes para dar respuesta al aumento de la demanda de este material, producida por el descubrimiento y la colonización de América .El papel fue un medio imprescindible para mantener vivo el complejo tejido de relaciones políticas y humanas entre la Metrópoli y las Indias. La españolización y cristianización de Hispanoamérica no habría sido posible sin la presencia de este importante vehículo cultural


Siglo XVIII: Resurgimiento de la industria papelera en España 
tra su primetedores inicios, la manufactura del papel en España vivió periodos de mayor o menos prosperidad hasta llegar  al S.XVIII .Dentro de la política ilustrada de los Borbones, Felipe V crea un Real Fábrica de  Papel, en San Fernando d Hernares, para abastecer a la corona y suministrar el papel sellado ala Indias. la invasión francesa y la guerras carlistas pusieron fin a esta época de máxima esplendor


El molino se moderniza: la pila holandesa y otros avances 

A mediados del siglo XVII, los holandeses dieron un avance decisivo en la fabricación del papel. Debido a la falta de fuerza hidráulica, sus molinos fueron accionados por energía eólica. Para la trituración de trapos inventan, hacia el año 1670. La primera referencia de este tipo de triturado en España data de 1764. Otro avance en la técnica de la fabricación del papel, en la segunda mitad del       s. XVIII


200 años de la invención de la máquina de papel continuo: Louis Robert 

Con la Ilustración francesa y la publicación de su gran obra "L' Enciclopédie" (1751-1772), y la aparición de los primeros periódicos diarios como el Times (1785), hay una gran demanda de papel, dando lugar a una serie de investigaciones que tienen su fruto, no sólo en la búsqueda de nuevas materias primas .El año 1799 es el punto de partida de una revolución completa en la fabricación del papel: la invención de la máquina de papel continuo, patentada por el francés Louis Robert 
En España, el invento tardó varios años en llegar. La primera fábrica de papel continuo se fundó en 1840, en Manzanares el Real (Madrid).

dijous, 20 de febrer del 2014

uf3. tipografia

TIPOGRAFIA



existeixen tantes classificacions de families de tipus com manuals de tipografia. Pero la primera classificació sistemàticava ser la de Thibeaudeau ,que va dividir les families de tipus en :

Abtuc (pal sec) Romà antic , Romà modern , Egipci...després es van afegir els caracters no llatins i les no classificables... fantasia

Per arribar a aques coneixement es fa necessaria una mínima classificació, aquesta que presentem és la que va fer Maximilien vox, i després va ser adaptada per l'Associació Tipogràfoca Internacional

Humanes: primeres romanas utilitzades a la imprenta de tipus mòbils
Geraldes: Les tipografies romanes del renaixement i posteior (geramon i Aldus)
Reals: Romanes de transició
Didones : romanes modernas ( dibot i bodoni)
Incises : estan basats en les lllegtres gravades en pedra
Mecanes o Egipcies: Tenen remats rectangular o quasi mai hi ha contrast entre les astes
Lineals : pal sec ( de formes geometrica, concepte humanistics)
Escriptura: totes que imiten l'esriptura manual
manuals(fantasia) : son amb plantejaments lliures i que no es poden classificar amb els anterios
Gótica: Aquest grup es va afegir per l'A TYP I
No llatins : Aquest grup es va afegir per l'A TYP I


Classificacions tipogràfiques
Maximilian Vox va classificar per primera vegada tots els tipus de la seva Пpoca; el seu treball va posar
les bases per al desenvolupament d’altres classificacions com la d’Aldo Novarese o la d’ATypl

François Thibaudeau (França, 1921)Aquesta classificació es basa en:
• el contrast de les astes i, sobretot, en la forma de les terminals.
1-Romain ElzОvir’ (Romana antiga) CaracterТstiques bИsiques:
• prenen les caracterТstiques de les romanes de Jenson o Garamond, comenНant pels seus remats triangulars.
• tenen traНos modulats amb lleuger contrast i serifs triangulars.
Alguns exemples sЧn: Jenson, Garamond i Baskerville.


2-Romain Didot’ (Romana moderna)CaracterТstiques bàsiques:
• comparades amb el grup anterior, aquestesón més rígides i geomètriques en traç
• gran sobrietat dels seus remats
• traços amb fort contrast clarobscur
• serifes filiformes.

Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.


3-Egyptienne (Egípcies)
Característiques básiques:
• pesats patins quadrangulars
• poca modulació en els seus traços
• serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual gruix o major al dels traНos.

Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell.


4-Antique (Pal sec) CaracterТstiques bsiques:
• manquen de remats o patins i per aixó tenen major relació amb les capitals gregues que amb les romanes.
• presenten traНos de gruix uniforme
• les serifes no existeixen.

Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger,


Aldo Novarese (Torino, 1957)
Aquesta classificació és una modificació de la realitzada per Maximilian Vox. Suggereix termes equivalents en anglès, francès i alemany.




1. Lapidari // Lapidary б Lapidaires

CaracterТstiques básiques:
-són tipus que mostren l’efecte del cisell sobre la pedra
- principalment són tipus basats en les inscripcions de les capitals romanes, però incloent també les llatines.

Alguns exemples són: Hadriano, Open Roman i PerpПtua.


2. Medioevali // Medieval б MОdiОvaux CaracterТstiques bàsiques:
• totes les formes de les lletres gШtiques s’inclouen en aquesta categoria.

Alguns exemples són: Alte Schawabacher.



3. Veneziani // Venetian б VОnetiensAquest grup Оs l’equivalent a les Humanes i Garaldes de la Classificació de Vox.

a) Humanes
CaracterТstiques bàsiques:
• van aparПixer a Venècia entre 1460 i 1470
• són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits humanistes del segle XV.

Alguns exemples són: Berkeley Old Style, Centaur, Cloister, Erasmus, Golden Type i Jenson.

b) Garaldes
CaracterТstiques bàsiques:
• són tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio
• són modificacions dels primers tipus italians
• es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i flexibles.

Alguns exemples són: Bembo, Sabon, Garamond i Palatino


4. Transizionali // Transitional б Transitionnels
• corresponen al grup de les Reals de Vox, el primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador francПs Philippe Grandjean en 1694, a FranНa, per a la Impremta Real.
• posseХxen característiques tant de l’estil antic com de l’estil modern.

Alguns exemples són: Baskerville, Century Schoolbook, Cheltenham, Cochin, Corona, Melior i MОridien



5. Bodoniani // Bodonian .  Bodoniens
• equivalen al grup Didones de Vox
• van aparПixer a mitjan segle XVIII
• van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni
• són fàcilment reconeguts per:
– la seva verticalitat
– el seu fort contrast
– els seus patins perfectament horitzontals.

Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot,


6. Scritti // Handwriting · Гcritures
• corresponen al grup de Scriptes de Vox
• imiten l’escriptura manual produïda amb plometa, pinzell oburí
• són d’inspiració caligràfica.

Alguns exemples són: Balzac, Cursiva Ashley, Cursiva Bernhard, Cursiva Reiner, Cursiva Trafton, Mistral i Rondo.


7. Ornati // Ornamented · OrnОes
• Tots els tipus ornamentats s’inclouen en aquesta categoria.

Alguns exemples són: Thunderbird BT.

8. Egiziani // Egyptian б Гgyptiennes
• representen al grup de Mecanes de Vox
• van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com tipus de retolació
• especialment pensats per a treballs de publicitat.

Alguns exemples són: Beton, Serifa, Clarendon


9. Lineari // Linear б LinОaires
9.1 Grotesque
• d’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació publicitat
*Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk
9.2 Neo-grotesque
• moderns carИcters sense serifa.
*Alguns exemples són: Frutiger, Helvetica i Bell Gothic.
9.3 GeomПtriques
• sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa
• tipus monolineals
*Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.
9.4 Humanistes
• basades en la proporciЧ de la rodona versal, en els caràcters humanístics i en garaldes de caixa baixa.
*Alguns exemples són: Pascal, Quay Sans, Syntax i Stone

10. Fantasie // Fancy б Fantaisies
• els exemples els comencem a trobar al segle XIX (el moviment Art Nouveau, especialment).

Alguns exemples són: Desdemona.


TIPOMETRIA

TIPOMETRIA

Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràctars d'impremta  i diferents aspectes . Parts de la tipografia, que estudia la mesura de la composició basada en el cicer del punt

Evolució

Martin-Dominique Fertel al va ser el primer tipògraf que va desenvolupar un sistema de composició tipomètrica.
-Sistema fournier : sistema de Didot (ropa continental) , Sistema pica ( Àmbit Anglosoxó)
Pierre-Simon Fournier publica una taula de porpocions per a la fundació, sistema de fournier és un sistema duodecial i va perdurar fins a mitjans del S.XX
François-Ambroise Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier assimilant-lo a l’anomenada mesura del peu de rei.

Sistema duodecimal de Fournier
Per establir la mesura dels cossos es basà en la nomparela, unitat que dividí en sis parts, cadascuna de les quals anomenà punts.

Cícer
El nom d’aquesta supraunitat duodecimal constitueix un homenatge a l’obra de Ciceró Epistolae ad familiares.

Sistema duodecimal de Didot
Punt de partida
El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm).
Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).
Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).
Proposta de Didot
Cada punt Didot correspondrà a dos punts  del peu de rei, es a dir, 0,376 mm. El cícer seguirà essent 12 punts Didots (4,512 mm)

Evolució històrica
Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S’anomenarà pica. Així doncs les mesures tipomètriques angleses i continentals seràn diferents des d’ençà. 1790

El sistema fallit de Napoleó
Demana a Firmin Didot un nou sistema tipomètric basat en el sistema mètric:
• 2,5 punts = 1 mm
• 10 punts = 4 mm
La derrota de Napoleó truncà el projecte.



DIDOT (europeu continental)
• punt Didot (0,376 mm)
• cícero = 12 punts Didot (4,512 mm)
PICA
(anglosaxó)
• punt de Pica (0,352 mm) 1/72,27 d’una polzada
• Pica = 12 punts de Pica (4,233 mm)
CICER
• Milímetres x 2,660 = punts
• Milímetres x 0,222 = cícers
• Punts x 0,376 = milímetres
• Cícers x 4,512 = milímetres
PICA
• Milímetres x 2,834 = punts
• Milímetres x 0,236 = piques
• Punts x 0,352 = milímetres
• Cícers x 4,224 = milímetres
Punt
(mesura d’elements inferiors)
• cos
• interlinea
• interlineat
• filet
Cícer (12 punts) (mesura d’elements superiors)
• longitud de línea (anomenada “mesura”)
• alçada de columna tipogràfica
• dimensions de les il°Elustracions

Tipòmetre
Regla graduada, per una banda en cícers i per l’altra en centímetres, que permet la mesura de qualsevol
element tipogràfic. 

Maximilian Vox (França, 1954)
a) Caràcters històrics o tradicionals
1. Humanes
2. Garaldes
3. Reals
Característiques bàsiques:
• forma triangular dels seus remats o patins, feble contrast en la modulació dels seus traços

1. Humanes // HumanТstiques · Venecianes
Sorgeixen a Venècia entre 1460 i 1470.Són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits humanistes del segle XV.


• contrast feble i gradual entre els traços gruixuts i fins ,el traç transversal de la ‘i’ de caixa baixa és oblic, les lletres de caixa baixa tenen ascendents oblics i traços terminals ,les lletres de caixa alta tenen la mateixa altura que les ascendents, els traНos terminals són gruixuts i inclinats

*Alguns exemples són: Jenson, Berkeley, Old Style

2. Garaldes // Garald б Old face · Antics
Antics tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio. Són modificacions dels primers tipus italians.
• proporcions mОs fines i flexibles.la seva modulació és obliqua ,hi ha contrast mig entre els traços gruixuts i els fins ,tenen traНos terminals en els peus de les lletres de caixa baixa, la ‘i’ minúscula te una asta transversal horitzontal

*Alguns exemples són: Bembo, Caslon, Dante, Ehrhardt, Garaldus, Garamond,

3. Reals // RОales б De transició
El primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador francès Philippe Grandjean en 1694 a FranНa per a la Impremta Real.

• la seva modulació és vertical o gairebО vertical ,el contrast entre traНos gruixuts i fins oscilбla de mitjá alt, els traНos terminals ascendents de les lletres de caixa baixa són lleugerament oblics (de vegades horitzontals)

*Alguns exemples són: Cheltenham, Baskerville, Caledònia, Century Schoolbook


b) Carècters moderns
1. Didones
2. Mecàniques
3. Lineals

• nascuts amb la Revolució Industrial cap a finals del segle XIX, característica principal: la senzillesa dels seus traços.

1. Didones // Didones · Moderns
Van aparèixer a mitjan segle XVIII.
Van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni.

• modulació vertical, contrast abrupte entre traНos gruixuts i fins, els traНos terminals del peu i ascendents de caixa baixa són horitzontals, els traНos terminals horitzontals són prims i usualment quadrats

*alguns exemples són : Bodoni, Century

2. Mecàniques // Slab seriffed · Egyptians
Van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com tipus de retolació, especialment pensats per a treballs de publicitat.

• l’espaiat Оs ample els traços terminals sЧn generalment del mateix gruix que les astes

alguns exemples són: Clarendon, Egyptian

3. Lineals

3.1 Grotesque
D’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació i publicitat.

• algun contrast en el gruix dels traços ,lleugera quadratura en les corbes,  la ‘R’ de caixa alta té usualment una branca corbada

exemples : Akzidenz Grotesk i Monotype

3.2 Neo-Grotesque
Moderns caràcters sense serifes

·els contrastos de gruis de traç estan menys marcats, l'embocadura de certes lletres com la 'C' sol ser més oberta

exemple: Frutiger i Helvetica

3.3 GeomПtriques
Sorgeixen a partir de 1920 com a conseqü.ncia de les propostes estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa.

·Tipus monalineals 

exemples: Erbar, Eurostyle

3.4 Humanistes 
• basats en la proporciЧ de la rodona versal, els caràcters humanТstics i garaldes de caixa baixa, i en les proporcions de les majúscules inscripcionals romanes i el disseny de caixa baixa de les romanes del segle XV-XVI

Exemples : Gillsans, Optima